Estudiar periodisme: el que la universitat no t’ensenya
Molts estudiants decideixen estudiar periodisme amb una imatge molt concreta de la professió. D’una banda, imaginen redaccions plenes d’històries, entrevistes amb persones rellevants i el repte constant d’explicar el món. A més, la universitat ofereix les bases necessàries: teoria de la comunicació, ètica periodística, història dels mitjans o gèneres informatius. En aquest sentit, tot això és fonamental per entendre el paper del periodista a la societat. Per tant, aquesta formació inicial esdevé clau per construir una base sòlida.
Tanmateix, quan arriben les primeres pràctiques o el primer contacte amb una redacció real, molts estudiants descobreixen una realitat diferent. De fet, estudiar periodisme no sempre prepara per a totes les situacions que apareixen en el dia a dia professional. Per exemple, hi ha habilitats essencials que sovint només s’aprenen exercint l’ofici. Així doncs, l’experiència pràctica es converteix en un element imprescindible. En conclusió, la combinació de teoria i pràctica és el que realment defineix la formació d’un bon periodista.
La distància entre estudiar periodisme i treballar en una redacció
Quan algú decideix estudiar periodisme, acostuma a passar diversos anys aprenent conceptes teòrics i tècniques d’escriptura. En primer lloc, a les classes es treballa amb temps, revisió i context acadèmic. A més, aquest entorn permet aprofundir en els continguts amb calma. Tanmateix, a la redacció, el ritme és completament diferent.
D’altra banda, les notícies s’han de publicar ràpidament. Per això, les fonts s’han de trobar en qüestió de minuts. A més, els titulars han de ser clars, directes i atractius. En conseqüència, el periodista ha de desenvolupar una gran capacitat de síntesi i reacció immediata. Finalment, aquesta diferència de ritmes posa de manifest la importància de l’experiència pràctica.
Aquesta diferència pot sorprendre molts estudiants. En efecte, no és que la universitat falli en la seva funció. De fet, estudiar periodisme proporciona una base imprescindible. Tanmateix, el periodisme és una professió que s’aprèn sobretot practicant.
Per això, molts professionals coincideixen en una idea: la teoria és important, però l’experiència real és el que consolida l’ofici. En aquest sentit, la pràctica permet aplicar els coneixements adquirits. Així doncs, és el contacte directe amb la realitat el que acaba formant un bon periodista. En conclusió, teoria i pràctica són dues cares d’una mateixa moneda.
Cinc coses que no sempre s’aprenen en estudiar periodisme
Quan un estudiant comença a treballar en una redacció, apareixen habilitats que sovint no s’han desenvolupat prou durant la carrera. En aquest moment, es fa evident aquesta mancança. De fet, el pas de la teoria a la pràctica posa a prova els coneixements adquirits. Per tant, és habitual identificar noves necessitats formatives. A continuació, aquestes són algunes de les més habituals.
1. Escriure ràpid sense perdre qualitat
A la universitat s’aprèn a escriure correctament. En primer lloc, es posa èmfasi en la qualitat del text i la correcció lingüística. Tanmateix, en una redacció digital també cal escriure ràpidament. De fet, un periodista pot haver de redactar una notícia completa en menys d’una hora. Per això, això implica seleccionar informació rellevant, verificar dades i construir un relat clar en poc temps. A més, aquesta exigència requereix una gran capacitat de síntesi. En conseqüència, aquesta capacitat es desenvolupa amb pràctica constant. Finalment, l’experiència diària és clau per assolir aquesta agilitat.
2. Trobar fonts quan ningú et dona el contacte
Durant la carrera s’explica com estructurar una entrevista. En primer lloc, s’ofereixen eines per organitzar les preguntes i conduir la conversa. No obstant això, sovint no s’explica com trobar les fonts.
En el context professional, el periodista ha de localitzar experts, testimonis o portaveus. Per això, de vegades cal buscar contactes a través de xarxes socials, bases de dades o recomanacions. A més, aquesta tasca requereix iniciativa i capacitat de recerca. En aquest sentit, disposar d’una bona agenda de contactes és fonamental. En conseqüència, aquesta habilitat és clau per fer bon periodisme.
3. Detectar l’angle d’una història
No tota la informació és notícia. En primer lloc, el periodista ha de decidir què és realment rellevant per al lector. Aquesta decisió, de fet, es coneix com l’angle de la història. Per tant, davant d’una gran quantitat de dades, el professional ha de seleccionar el punt de vista que aporta més valor informatiu. A més, aquesta tria condiciona la manera com s’explica la notícia.
D’altra banda, quan algú decideix estudiar periodisme, sovint descobreix aquesta habilitat només quan treballa amb notícies reals. En aquest sentit, és la pràctica la que permet desenvolupar aquest criteri. Així doncs, l’experiència directa esdevé clau per dominar aquesta competència.
4. Entendre l’audiència digital
El periodisme actual està molt vinculat a l’entorn digital. Això significa que el periodista també ha d’entendre:
- Com arriben els lectors a una notícia
- Què busquen a internet
- Quins titulars generen més interès
Per això cada vegada és més important conèixer nocions de SEO, analítica web i comportament d’audiència. Segons estudis del sector mediàtic, el periodisme digital exigeix combinar redacció, investigació i coneixement de l’entorn online.
La marca personal del periodista
Fa uns anys, el periodista era conegut principalment pel mitjà on treballava. En aquell moment, la seva identitat professional estava estretament vinculada a l’empresa. Actualment, però, la situació és diferent. De fet, molts professionals construeixen també una marca personal a través de canals com les xarxes socials, newsletters, pòdcasts i projectes independents.
Ara bé, això no substitueix el mitjà de comunicació. En canvi, complementa la seva presència i crea una relació directa amb l’audiència. Per tant, es tracta d’una estratègia que reforça la visibilitat del periodista.
En aquest context, quan algú decideix estudiar periodisme, també ha de tenir en compte aquesta nova realitat professional. A més, el sector evoluciona constantment i exigeix noves competències. Així doncs, construir credibilitat, comunicar amb transparència i mantenir una veu pròpia són aspectes cada vegada més valorats. En conclusió, la marca personal s’ha convertit en un element clau dins del periodisme actual.
Aprendre periodisme fent periodisme
Davant d’aquesta situació, molts estudiants busquen espais on practicar abans d’entrar al mercat laboral.
Projectes formatius orientats a la pràctica permeten experimentar amb situacions reals:
- Preparar entrevistes
- Escriure notícies amb ritme de redacció
- Treballar amb fonts informatives
- Pensar en l’audiència
Un exemple és el projecte formatiu de Radiofònics, que posa el focus en l’aprenentatge pràctic del periodisme.
Pots veure’n més informació a Màster 360 en Ràdio i Televisió
Aquest tipus d’iniciatives ajuden a reduir la distància entre estudiar periodisme i exercir la professió. Perquè, al cap i a la fi, el periodisme s’aprèn sobretot, exercint-lo.
Conclusió
Decidir estudiar periodisme és el primer pas per entrar en una professió apassionant. En primer lloc, la universitat ofereix una base teòrica imprescindible per entendre la comunicació, l’ètica i el paper social dels mitjans. No obstant això, el treball real en una redacció planteja reptes que sovint només s’aprenen amb experiència. Per exemple, escriure sota pressió, trobar fonts fiables o detectar l’angle d’una notícia són habilitats que es desenvolupen amb la pràctica. Per tant, la teoria resulta necessària però no suficient.
Per aquest motiu, combinar formació acadèmica amb experiències pràctiques és clau per als futurs periodistes. A més, com més aviat es comenci a treballar amb situacions reals, més fàcil serà convertir el coneixement teòric en competència professional. En conseqüència, l’aprenentatge esdevé més complet i efectiu.
Finalment, el millor camí per aprendre periodisme és senzill: fer periodisme. En conclusió, la pràctica constant és el que consolida realment l’ofici.