Mites del presentador de televisió: Xavi Coral ens explica la veritat
T’has preguntat mai què fa un presentador de televisió quan s’acaba l’informatiu? Des del sofà, la feina sembla senzilla: posar-se davant de la càmera, llegir les notícies i, en una hora, feina feta. Al voltant d’aquesta professió circulen molts tòpics. Alguns fan gràcia; d’altres s’han repetit tant que ja semblen veritat.
Per sortir de dubtes, ho hem preguntat a qui millor ho sap: Xavi Coral, presentador del TN migdia de TV3 i docent del Màster 360 en Ràdio i Televisió de Radiofònics.
Coral fa anys que es posa davant de la càmera de la cadena pública catalana. Ha presentat els Telenotícies en diverses franges, ha conduït programes com Àgora, Divendres i .CAT i ha estat quatre anys corresponsal a Brussel·les. Però la seva feina no s’acaba quan s’apaguen els focus de l’informatiu: també es posa a l’altra banda de l’aula. Cada curs comparteix amb els futurs comunicadors el que ha après en més de dues dècades de professió, i això li dona una mirada doble per desmuntar els tòpics: la de qui fa la feina des de dins del plató i la de qui l’ensenya.
Sis mites sobre ser presentador de televisió: mite o realitat?
Mite 1: «Els presentadors només treballen una hora al dia»
Veredicte: mite. L’hora que veiem és el temps que dediquen a presentar. «La resta del dia, la resta de la nostra jornada laboral, fem de periodistes, que és el que som», explica en Xavi.
Abans del directe hi ha el consell de redacció, el seguiment de l’actualitat, la redacció de textos i la preparació de cada peça. Presentar és només la part visible de la feina.
Mite 2: «Presenten en roba interior de cintura en avall»
Veredicte: veritat… del passat. Quan els informatius es presentaven asseguts, Coral reconeix que hi va haver alguna època, sobretot a l’estiu, en què presentaven amb pantalons curts perquè no es veia.
Ara el format ha canviat: presentant drets, diu, és impossible no anar amb el vestit sencer. La postura, els moviments pel plató i la projecció davant de càmera formen part de l’ofici tant com la veu.
Mite 3: «No es posen mai nerviosos»
Veredicte: mig mite. Després de tants anys fent la mateixa feina, el docent admet que no s’hi posen gaire.
Però una notícia d’última hora ho pot canviar tot: en aquests casos, «ens posem nerviosos tots».
La clau no és no tenir nervis, sinó saber gestionar-los: reaccionar amb calma quan l’escaleta canvia en ple directe i transmetre seguretat. A la ràdio passa el mateix, amb un afegit: allà només tens la veu per fer-ho.
Mite 4: «Es saben totes les notícies de memòria»
Veredicte: mite. «Seria impossible», respon en Xavi, perquè cada dia hi ha moltíssimes notícies.
Un bon presentador no memoritza: entén el que explica. Conèixer el context li permet parlar amb naturalitat i reaccionar si alguna cosa no surt com estava previst.
Mite 5: «El prompter ho fa tot i només has de llegir»
Veredicte: mite. Per a en ell, el prompter és una eina, com l’ordinador o el bolígraf. I tot el que hi surt ho han hagut d’escriure abans ells mateixos.
A més, llegir-lo amb naturalitat, sense que l’espectador noti que estàs llegint, és una tècnica que cal practicar.
Mite 6: «Per sortir a la tele has de ser guapo»
Veredicte: mite. La resposta del presentador: «Soc la prova que no cal». Més enllà de la broma, el missatge és clar: el que fa que un presentador connecti amb l’audiència és la credibilitat, la comunicació i l’estil propi, no l’aparença.
Què cal, de veritat, per ser presentador de televisió?
Els sis mites deixen una idea clara: presentar és molt més que sortir a la pantalla. Aquestes són algunes de les habilitats clau:
- Criteri periodístic: entendre la notícia abans d’explicar-la.
- Escriure per ser escoltat: frases curtes i clares, pensades per dir-les en veu alta.
- Domini de la veu: ritme, entonació i pauses, la mateixa base que a la ràdio o en un pòdcast.
- Presència davant de càmera: postura, mirada i naturalitat.
- Gestió del directe: mantenir la calma quan arriba l’última hora.
Com pots començar a entrenar-ho
Cap d’aquestes habilitats és innata, així que el millor és començar a treballar-les amb tres exercicis senzills:
- Tria una notícia del dia, reescriu-la en quatre o cinc frases i llegeix-la en veu alta.
- Grava’t amb el mòbil mentre l’expliques mirant a càmera i revisa com et mous, com respires i on fas les pauses.
- Llegeix un text en una pantalla procurant que no es noti que llegeixes, un primer pas imprescindible per dominar el prompter.
Mite o realitat? Descobreix-ho des de dins
Els tòpics sobre la televisió seguiran existint, però la millor manera de saber com és realment aquesta feina és viure-la. Posar-te davant d’una càmera, llegir el teu primer prompter i sentir els nervis del directe és el que transforma la curiositat en ofici.
Si vols fer aquest pas acompanyat de professionals en actiu, al Màster 360 en Ràdio i Televisió aquestes habilitats es treballen al plató i a l’estudi, amb una formació 100% pràctica. I si prefereixes començar amb una formació més curta, el Curs de Televisió Informativa i Magazín és una bona porta d’entrada.