L’emoció del directe a Ràdio i Televisió
Les emocions del directe: abans, durant i després
Abans
Hi ha un silenci carregat de tensió. Els papers estan a lloc, el tècnic fa les últimes comprovacions, els auriculars són freds. Et concentres. El cor accelera el ritme, els pensaments es multipliquen, però també hi ha entusiasme. És aquell moment en què saps que estàs a punt de fer el salt: tens por, però tens ganes.
Aquesta sensació prèvia és tan universal com personal. El periodista i docent David Balaguer, tutor del Màster 360 de Ràdio i Televisió a Radiofònics, la descriu amb precisió:
“Sempre em passa el mateix, tant en ràdio com en tele: una acceleració del cor brutal. Estic per sobre de les 100 pulsacions abans de començar. És com abans de tirar-te per un tobogan, o quan comença a pujar la muntanya russa.”
Balaguer també apunta una diferència important entre el directe a la ràdio i el directe a la televisió:
“La tele et fot un punt més nerviós. El plató és un espai més gran, hi ha més silenci, més gent, més tècnics, càmeres… Tot plegat imposa una mica més. A la ràdio tens una sensació més recollida. Però el cor igualment va a cent.”
Els nostres alumnes tenen la sort d’experimentar a cada classe el que descriu el David Balaguer. Els estudiants del Curs de Televisió Informativa i de Televisió Informativa i Magazín viuen l’experiència de la televisió al nostre plató de televisió. Els nostres estudiants del Curs de Locució i del Curs de Ràdio Esportiva, experimenten el directe de la ràdio al nostre estudi de ràdio. Però, i què passa en el durant?
Durant
S’encén el llum vermell. I tot canvia. El cos s’activa, la ment es concentra. No hi ha passat ni futur: només el present. Escoltes, penses, reacciones, comuniques. Si t’equivoques, continues. Si improvises, flueixes. El directe et fa sentir viu com poques coses més.
És un moment tan intens que, com diu Balaguer entre rialles:
“Hi ha una part de mi que pensa: què collons hi foto aquí? Però alhora, no voldria estar enlloc més. Aquesta tensió enganxa, és com una droga. Et recorda que estàs fent el que t’agrada.”
Després
El silenci torna. L’emissió s’ha acabat. Et mires amb els companys, somrius. Respires a fons. El cos encara tremola una mica. Sents orgull, alleujament i una necessitat immediata de repetir. Has estat al teu lloc, fent el que estimes.
Amb el seu habitual sentit de l’humor, Balaguer afegeix:
“Jo sempre dic que per als problemes de restrenyiment no hi ha res millor que posar-te davant d’un micro o d’una càmera. El moment previ és tan bèstia, que si et tanquen al lavabo, vas segur. Ni kiwis ni hòsties.”
I per què enganxa tant?
Perquè el directe és real, irrepetible, humà. No es pot editar, no es pot repetir. Et connecta amb la teva versió més present i més valenta. És una sensació de plenitud, connexió i vocació. Per als que vivim de comunicar, no hi ha millor adrenalina que aquesta.
Què diu la ciència sobre el directe?
Diversos estudis confirmen allò que molts ja intuïm a partir de l’experiència.
- Resposta fisiològica: parlar en públic activa la resposta de “lluita o fugida”, alliberant adrenalina, dopamina i cortisol. Aquest còctel incrementa l’atenció, millora la presa de decisions i afavoreix la improvisació.
(Font: Harvard Health Publishing, 2023) - Presència total: un estudi de la Universitat de Toronto va demostrar que les activitats comunicatives en viu activen àrees del cervell associades a la consciència plena, l’empatia i la regulació emocional.
- Benestar emocional: després del directe, el cervell allibera endorfines, que es relacionen amb el plaer i la satisfacció. Per això, fins i tot quan entrem en directe amb tensió, sovint acabem amb una sensació d’eufòria.
Al nostre Màster 360 de Ràdio i Televisió, el directe és el centre
A Radiofònics, el directe no és una assignatura més: és l’eix vertebrador del nostre màster. Tant a l’estudi de ràdio com al plató, els estudiants aprenen a gestionar i gaudir del directe des del primer dia.
Perquè comunicar no és només parlar. És estar present. És sentir i fer sentir. I això només s’aprèn fent-ho
T’hi reconeixes?
Et sona tot això? T’has emocionat llegint-ho?
Potser és perquè tu també portes un directe dins.