Els 6 errors que has d’evitar si vols parlar millor davant de càmera
Hi ha un moment que molta gent recorda: la primera vegada davant d’una càmera. Tot sembla senzill des de fora… fins que t’hi poses. I llavors passa el mateix una vegada i una altra: el cos es rigiditza, la veu canvia, el cap accelera més del compte… i apareix aquella sensació estranya de no sonar com tu mateix, fins i tot quan només dius “hola”.
La bona notícia és que això no té res a veure amb talent ni amb carisma innat. De fet, té a veure amb mecànica: amb com els nervis, la postura i la comunicació deixen d’estar alineats en aquell moment. I això és precisament el més important, perquè si és una qüestió de mecànica, també és una qüestió que es pot entrenar, corregir i millorar amb pràctica i consciència.
Per això, avui parlarem de com parlar davant de càmera, dels errors més habituals i, sobretot, de com corregir-los de manera pràctica, ràpida i aplicable des del primer minut.
Per entendre millor aquest punt, comptem amb la mirada d’una de les comunicadores més reconegudes d’aquest país: la periodista i presentadora Laila Jiménez.
Què t’aconsella una professional de referència?
Laila Jiménez
Periodista especialitzada en informatius, Laila Jiménez forma part actualment dels serveis informatius de Telecinco, on presenta l’edició matinal i amplia la informació des de la redacció. Per al mateix canal, ha treballat com a reportera d’informatius a Barcelona des del 2006. Abans, havia treballat a CNN+ com a redactora i als informatius d’Antena 3.
Amb aquesta trajectòria, Laila sap perfectament què implica parlar davant de càmera en un context real: ritme, claredat i presència. Per això, comparteix tres idees essencials que ajuden a millorar qualsevol intervenció en vídeo i que són especialment útils quan es fa un directe informatiu.
Com parlar davant de càmera: evita aquests errors i guanya presència des del primer minut
1. Deixar que els nervis manin
El primer error és pensar que els nervis s’han d’eliminar. Error greu. En realitat, els nervis no són el problema; el problema és intentar lluitar-hi.
Quan intentes “no estar nerviós”, el teu cos entra en contradicció: estàs activat però vols estar relaxat. Això fa que es generi rigidesa, veu inestable i bloqueig mental. En realitat, els nervis són energia. El que falta és direcció.
Abans de gravar o parlar davant de càmera:
- Inspira 4 segons
- Mantén 2
- Expira 6
2. Parlar massa ràpid
Un dels errors davant la càmera més comuns és accelerar. Quan tens nervis, el cervell vol acabar ràpid. En el fons, és una resposta instintiva: “si ho faig ràpid, s’acaba abans”. Però en comunicació això és fatal. El missatge es perd, les idees s’encavalquen i el públic no té espai per processar.
La pausa és la teva millor eina.
Després de cada idea important, fes una pausa real d’un segon. No és silenci buit, és espai de comprensió. Pensa-ho així: no estàs omplint temps, estàs construint significat.
3. Bloquejar el llenguatge corporal
Encara que no diguis res, el teu cos ja està parlant. I de fet, davant la càmera, parla més fort que la veu.
Espatlles tancades, coll baix, braços amagats… tot això transmet inseguretat, encara que el discurs sigui bo.
Adopta una postura activa:
- Peus ferms
- Espatlles obertes però relaxades
- Mans visibles i amb moviment natural
- Coll estirat
El cos obert no només es veu millor: a més també fa que respiri millor i parli millor.
4. Voler sonar perfecte
Un dels errors a l’hora de parlar davant la càmera més subtils: intentar controlar tant la veu, les paraules i el gest que perds naturalitat. La perfecció en comunicació audiovisual és una trampa. De fet, com més intentes controlar-ho tot, més artificial sona.
Accepta petites imperfeccions.
Si t’equivoques, continua. Si et quedes en blanc, reprèn la idea sense dramatitzar. El públic no busca perfecció, busca sinó veritat. La naturalitat no és absència d’errors, és capacitat de continuar sense perdre el fil.
5. No escoltar la teva pròpia veu
Moltes persones parlen sense ser conscients de com sonen. Però la veu és el teu principal instrument. Si no l’escoltes, no la pots ajustar.
Grava’t cada dia 30-60 segons. No per criticar-te, sinó per familiaritzar-te amb la teva pròpia veu.
Al principi és incòmode. Després és normal. I quan és normal, desapareix una gran part dels nervis.
6. Moure massa les mans… o no moure-les gens
Hi ha dos extrems típics:
- Mans exagerades que distreuen
- Mans congelades que transmeten rigidesa
Les mans han de reforçar el missatge, no substituir-lo ni amagar-lo. Pensa en moviments simples:
- Subratllar idees
- Acompanyar frases clau
- Evitar gestos repetitius nerviosos
Si les mans tenen un propòsit, deixen de ser un problema.
La idea que ho canvia tot
La càmera no revela si ets bo o dolent, sinó si estàs connectat o desconnectat en aquell moment. Per això, el que sovint interpretem com a errors davant la càmera no són fallos personals, sinó reaccions naturals davant d’una situació nova.
Quan deixes d’exigir-te perfecció, comença a aparèixer una altra cosa molt més interessant: presència. Una manera de comunicar més clara, més estable i més pròxima al que realment vols dir.
A partir d’aquí, tot encaixa millor. Deixes de controlar tant el “com” i tornes al “què” i al “per a qui”. I és precisament en aquest punt on la comunicació guanya força.
Al final, no es tracta de fer-ho impecable, sinó de fer-ho real. I quan això passa, la càmera ja no intimida: simplement acompanya el que ja estàs comunicant.
Quan parlem de presència a l’hora de parlar davant de càmera, no és només teoria. Professionals que hi treballen cada dia coincideixen en el mateix: comunicar bé no és qüestió de perfecció, sinó de pràctica i naturalitat.
La clau de com parlar davant de càmera
Formar-se en entorns reals com els cursos de Radiofònics accelera aquest procés, perquè no només aprens teoria: entrenes exactament allò que després passa davant de càmera. Aquí trobaràs tots els cursos pensats per millorar la teva presència davant de la càmera i les teves habilitats comunicatives: