Insistir i ser persistent val més que el talent — Risto Mejide
Durant anys, se’ns ha repetit que el talent és el factor determinant en comunicació. Que si tens una bona veu, un bon criteri creatiu o una sensibilitat especial, acabaràs trobant el teu lloc. No obstant això, la realitat del sector és menys romàntica i molt més directa.
Hi ha gent amb molt talent que no arriba.I hi ha gent que arriba… sense ser, aparentment, la millor. Això passa perquè entre el potencial i l’oportunitat hi ha un espai invisible que no s’omple sol. És un espai que demana acció. Presència. I, sobretot, insistència.
“Jo no soc el millor del país… però vaig ser el que més va insistir.”
Aquesta idea atribuïda a Risto Mejide és molt clara: no es tracta de negar el talent, sinó d’entendre que, si no hi ha moviment, el talent es queda en pausa.
La trampa del talent
En el món de la comunicació, hi ha una obsessió recurrent: destacar. Ser millor. Tenir més talent. Fer-ho perfecte. Però, i si aquesta no fos la clau real per obrir-se camí en un sector com la ràdio, el podcast o la producció sonora?
En una de les sessions a Radiofonics Madrid, Risto Mejide va posar paraules a una idea que molts professionals experimenten, però pocs expliquen amb tanta claredat:
“El més pesat moltes vegades supera el més talentós.”
La frase incomoda. I potser per això és tan precisa. Perquè trenca amb el relat clàssic del talent com a única via d’accés.
Insistir també és comunicar
Quan pensem en comunicació, sovint ens centrem en el missatge: què diem, com ho diem, amb quin to o amb quina narrativa. Tanmateix, hi ha una altra capa, menys visible però igual de determinant: la persistència.
- Enviar aquell correu.
- Presentar aquella idea.
- Tornar a intentar-ho quan no hi ha resposta.
Tot això també comunica. Comunica interès, actitud, disponibilitat i, en certa manera, posicionament.
En aquest sentit, la formació en espais com Radiofonics no es limita a la tècnica —locució, guió, edició o producció—, sinó que incorpora aquesta mirada més realista del sector. Perquè, al cap i a la fi, les oportunitats no sempre són per al més preparat, sinó per al que està present quan toca.
Tres camins (i una realitat)
Durant la classe, també es va plantejar una idea que funciona gairebé com un mapa per orientar-se professionalment dins de la comunicació:
Hi ha tres maneres de créixer:
- Ser el millor
- Ser el primer
- Ser l’únic
En comunicació, sovint es parla de tres camins per créixer professionalment. El primer és el més evident… i també el més saturat: sempre hi haurà algú amb més temps, més recursos o més experiència. El segon és encara més exigent, perquè ser el primer implica innovar, avançar-se i assumir riscos sense cap garantia. I després hi ha el tercer camí, que obre una via diferent: ser únic. No vol dir ser extraordinari en tot, sinó ser identificable; reconèixer-te en allò que fas i que els altres també ho puguin reconèixer.
La identitat com a eina professional
En un ecosistema ple de continguts, formats i veus, la diferència no sempre la marca la qualitat tècnica. Sovint, la marca la personalitat.
- La manera de narrar.
- El ritme.
- El criteri a l’hora de construir un relat sonor.
“Tots som únics per alguna cosa. El teu muntatge és únic. El que tens dins és únic.”
Aquesta idea té una implicació directa: la identitat no és un extra, és una eina professional. No només defineix com comuniques, sinó també quin lloc ocupes dins del sector. Per això, imitar pot ser útil al principi, com a exercici o referència. Però, amb el temps, es queda curt. El recorregut real apareix quan desenvolupes una manera pròpia de fer.
Aprendre fent (i equivocant-se)
Ara bé, aquesta identitat no apareix de cop. Es construeix.
- Gravant.
- Editant.
- Equivocant-se.
- Repetint.
Per tant, l’aprenentatge en comunicació no és només acumulació de coneixement, sinó acumulació d’experiència. Cada error ajusta el criteri. Cada prova defineix una mica més la veu pròpia.
En aquest procés, l’aula deixa de ser un espai teòric i es converteix en un laboratori. Un lloc on provar sense pressió, però amb intenció. On la tècnica i la creativitat avancen alhora.
No esperis a estar preparat
En aquest sector, un dels grans bloquejos és la sensació constant de no estar llest, aquesta percepció que sempre falta alguna cosa abans de fer el pas: una mica més de formació, una mica més de seguretat, una mica més de validació externa. És una espera que es pot allargar indefinidament. Però la realitat, sovint, funciona just al revés. Les oportunitats no apareixen quan et sents preparat, sinó quan estàs actiu, quan et mous, quan et deixes veure.
Per això la insistència no és només una actitud tossuda, sinó una forma de compromís profund amb el teu propi recorregut. És el que et manté en moviment mentre encara estàs construint, el que et permet avançar fins i tot quan no tens totes les peces resoltes. I és precisament aquest moviment continu el que acaba obrint portes que, des de la quietud, semblaven inexistents.
Ser-hi és el principi de tot
Potser no seràs el millor. Potser tampoc seràs el primer. Però pots ser-hi, pots provar, pots insistir i mantenir-te en moviment. I, sobretot, pots construir una manera pròpia de comunicar que et faci reconeixible, una veu que tingui sentit per a tu i que els altres també puguin identificar. En un sector on tothom vol destacar, sovint la diferència no la marca qui té més talent, sinó qui ha pres la decisió de no quedar-se fora, de participar encara que no tingui totes les certeses.
Al final, això és el que acaba definint qualsevol trajectòria: no només allò que saps fer, sinó el fet d’haver estat present quan tocava, d’haver ocupat el teu espai i d’haver continuat avançant fins i tot quan no era fàcil. És aquesta constància la que construeix camins reals.
El moment de passar a l’acció
Si tot això et ressona, la pregunta important ja no és si tens prou talent, sinó si estàs en un entorn que realment et permet practicar, insistir i créixer. Un espai on puguis posar en joc el que saps, provar, equivocar-te i tornar-ho a intentar fins que la teva manera de comunicar agafi forma.
A Radiofonics trobaràs cursos de ràdio, televisió i producció sonora pensats precisament per això: per ajudar-te a fer el pas de la idea a l’acció, de la teoria a la pràctica, i de la intenció a l’experiència real.
Descobreix-los aquí.